Els factors limitants del canicross

Aquesta és una pregunta que es fan molts esportistes, doncs integrem l’entrenament amb el gos dintre de la nostra rutina diària i això provoca que ens sentim malament quan sortim a entrenar i el deixem a casa. No hem d’oblidar mai que ho fem pel seu bé, córrer a de ser un moment de satisfacció pel gos.

Els paràmetres que determinen la capacitat per fer exercici variaran en funció de cada gos, doncs dependrà del seu pelatge, la seva capacitat de transpiració o inclús del seu nivell d’excitació. Així com també hem de saber adaptar la intensitat i la durada dels entrenaments en funció d’aquests factors i de l’estat del gos. Cada esportista  ha de conèixer el seu company o companys i marcar els seus propis límits a l’hora d’entrenar sempre posant per davant de tot la salut del gos.

A continuació detallem els paràmetres externs que podem valorar per tal de tenir una pauta a l’hora de marcar aquests límits:

  1. Temperatura: és el factor clau que podem mesurar i quantificar de forma fàcil i és el valor de referència a l’hora de competir. El reglament de la Lliga Catalana estableix 18ºC com la temperatura màxima i el de la Copa d’Espanya estableix 16ºC. La temperatura es mesura a l’ombra i a 1m del terra

  1. Humitat: és un dels altres factors quantificables i que juntament amb la temperatura permet marcar una pauta. La humitat provoca canvis en la sensació tèrmica (transmissió de la calor) i influeix en la transpiració dels gossos. Podem establir que quan més alta és la humitat més sensació de calor i menor transpiració, i a la inversa. Podem establir que a un 100% d’humitat relativa la sensació tèrmica és 3ºC superior a la temperatura del termòmetre i a 0% d’humitat relativa és 3ºC inferior tal com podem observar a la taula anterior.

  2. Insolació: és la intensitat de radiació solar que cau sobre la superfície. Tot i que tinguem temperatures baixes la temperatura a l’ombra no té res a veure amb la temperatura a ple Sol. Per aquesta raó sempre que puguem hem de buscar circuits ombrívols i frescos, i evitar els llocs més exposats i calorosos. Una altre opció és entrenar de nit o de matinada per evitar així aquest factor i a més aprofitar les hores més fresques. Hem de tenir en compte que quan guanyem alçada la intensitat de la radiació és superior i que els dies ennuvolats disminueix la intensitat de la radiació solar però per efecte hivernacle els raigs infraroig queden capturats i augmenta la radiació tèrmica (per aquesta raó els dies nuvolosos no baixen les temperatures a la nit).

  3. Accés a l’aigua: els gossos poden reduir la seva temperatura mullant el seu pelatge, doncs a part de rebaixar la temperatura en el moment del bany, al anar-se evaporant l’aigua del pèl es redueix la temperatura corporal. Això té alguns aspectes contradictoris, doncs en gossos amb un pelatge intens poden tenir problemes a l’hora d’evaporar l’aigua i tenir encara més sensació de sufocació. També haurem de procurar que es mullin progresivament per evitar mals majors. A part hi ha el risc de que beguin excessiva aigua i es pugui produir una torsió gàstrica. Hem de ser curosos a l’hora de refrescar-los i vigilar que no beguin aigua de forma excessiva. També és molt bo que es mullin les potes, doncs són un dels poc punts de sudoració que tenen.

Com a recomanació en acabar els entrenaments o competicions, si veiem que els gossos han passat calor, és bo refrescar-los regant-los per la part de sota i col·locar-los una tovallola humida al coll. Un bon indicador de la calor és la posició del gos, tan si va lligat com solt sempre ha d’anar corrent per davant de nosaltres, en el moment en que vagi al costat o darrere vol dir que s’ha d’afluixar. Si el gos s’arriba a estirar o panteixa (respira) amb dificultat s’ha d’aturar l’entrenament, caminar una estona, refrescar-lo amb aigua i tornar cap a casa. Ja vindran dies més frescos.